Trastorns de l’Espectre Autista
Els Trastorns de l’espectre autista (TEA), és el conjunt de trastorns del neurodesenvolupament que impliquen: una alteració primerenca i significativa en les habilitats socials i comunicatives i un perfil cognitiu caracteritzat per dificultats de flexibilitat mental i capacitat de simbolització i que es reflecteix en un repertori d’interessos i activitats restringit i estereotipat.
En alguns casos, pot aparèixer discapacitat intel·lectual associada.
Els signes característics en els TEA solen manifestar-se durant els tres primers anys de vida i perduraran al llarg de tota la vida, encara que aquests canviaran en funció de les diferents etapes de desenvolupament i de les experiències adquirides.
L’espectre de l’autisme és un continu, on podem observar diferents graus d’afectació, en funció de la gravetat dels símptomes.
FAQS
Aquí recollim els principals dubtes i preguntes més freqüents que hem detectat.
S’ha descrit com una categoria diagnòstica dins dels Trastorns de l’espectre autista, encara que les manifestacions clíniques són més lleus. Es caracteritza per dificultats en les habilitats socials, dificultats en la pragmàtica del llenguatge (tendeixen a la literalitat de el llenguatge, no comprenen les dobles intencions, els dobles sentits …) i en la comunicació no verbal, així com uns interessos restringits i estereotipats.
A nivell cognitiu mostra unes capacitats intel·lectuals dins de la normalitat
A partir dels 18 mesos, en alguns casos fins i tot abans, és quan poden detectar alguns dels signes característics.
Per això, si s’observa alguna manifestació a aquesta edat es recomana, realitzar una prova de detecció i si cal ampliar l’estudi amb professionals especialitzats.
Falta d’interès pels altres nens; Absència de joc simbòlic; Poc contacte visual; Els nens petits no balbuceja, no fan gestos amb la mà per assenyalar, sol haver un retard en el desenvolupament del llenguatge; Si hi ha llenguatge, aquest tendeix ha de ser literal (no entenen les bromes, els acudits, els dobles sentits ni les metàfores); Els agrada poca el contacte físic o en ocasions ho eviten; Solen tenir hipersensibilitat als estímuls més intensos; Reaccionen poc davant la veu dels pares, el que pot fer sospitar d’un dèficit auditiu; Tenen interessos inusuals i repetitius; Poden mostrar comportaments estranys, repetitius i auto-estimulants, com el balanceig, el moviment d’aleteig de mans, alinear objectes…
Et podem ajudar?
Si vols més informació sobre aquest servei, ompla el següent formulari i ens posarem en contacte amb tu el més aviat possible.